Recursos

  • Vídeo
    Edat: Primària i Secundària

    El cantautor Lo Pau de Ponts, en una nova col·laboració amb el “youtuber” Miquel Montoro, ha creat una cançó que comparteix títol amb el nostre programa "Sigues Tu". A la lletra s'hi reivindiquen les diferències, l’autenticitat i el fugir de la homogeneïtzació. Amb fragments com “en aquest gran ramat que en diuen societat, falta gent que sigui de veritat” o “endavant sigues tu, per la resta no et deixis endur”, es posa en valor la personalitat de cadascú i s’apel·la a fugir de la por de ser diferent i del rebuig que a vegades comporta per part d’algunes persones.

    En Miquel ara té 15 anys i és un famós Youtuber que relata amb orgull les excel·lències de la vida a pagès, però va patir assetjament quan estava a primària. Com ell mateix explica, el suport de dues docents i de la seva família el va ajudar a superar-ho i a no canviar la seva forma de veure el món, només per agradar els altres. En definitiva va continuar essent "Ell mateix".

    Us pot ajudar a reflexionar amb el vostre alumnat sobre la riquesa de les diferències i els valors de respecte i solidariat i a treballar les habilitats d'autoestima i empatia, entre d'altres. 

    Possibles preguntes de reflexió:

    • Coneixeu el protagonista del vídeo? Sabeu per què es va fer famós?
    • Sabíeu que va rebre assetjament per part d'alguns companys quan fèia primària? Per què penseu que va passar?
    • Com creieu que se sentia en Miquel davant aquesta situació?
    • Si vosaltres us trobéssiu en aquesta situació, com us sentiríeu? A qui demanaríeu ajuda?
    • I si veiessiu que estan assetjant a un/a company/a?
    • Quines consenqüències creieu que pot tenir l'assetjament per a la persona que el pateix? I pels que ho fan?
    • Us ha passat alguna vegada alguna cosa semblant directament o heu estat testimoni? Ho voleu compartir?

  • Vídeo
    Edat:

    El vídeo ens mostra que ningú és "normal", de manera que per molt diferents que ens sentim, no estem soles i sols. 

    Podem utilitzar aquest vídeo com a tancament d'alguna dinàmica relacionada amb l'autoestima i l'empatia. 

    Preguntes pel debat: 

    • Quin penseu que és el missatge del vídeo?
    • Us heu sentit una vegada molt diferents dels altres? Ho voleu compartir?
    • Penseu que de vegades compartim més coses amb els altres de les que ens pensavem? Podeu posar algun exemple
  • Vídeo
    Edat: Secundària

    En aquest vídeo la Psicowoman explica com la societat ens ven uns ideals de bellesa cada vegada més difícils d'assolir. Per què passa això? A quins interessos econòmics respon? Ens pot ajudar a reflexionar amb l'alumnat sobre la percepció subjectiva de la bellesa i l'autoestima.

    La Psicowoman és el nom d'un canal de Youtube que va començar el 2015 la psicologa i sexòloga Isa Duque. Aquest canal juntament amb les xarxes socials d'Instagram i Facebook li serveixen per estar més aprop de la població jove i generar continguts en format de vídeo a partir dels dubtes i les preguntes que sorgeixen. El 2016 el projecte Psico Woman va ser premiat a la categoria de Comunicació en els premis d'emprenedoria a nivell d'Andalusia. Al 2018 rep el premi Clara Campoamor. Des del "Sigues tu" admirem molt la tasca d'aquesta dona!

    Preguntes abans de veure el vídeo: 

    • Per què creieu que la societat ven models de bellesa que en realitat no existeixen? Penseu per exemple que els i les joves que apareixen a les sèries de TV s'assemblem a vosaltres? 
    • A qui penseu que afecten més aquests ideals de bellesa, als nois o a les noies?
    • I a qui penseu que beneficia que les persones no s'agradin a si mateixes i vulguin arribar a uns ideals de bellesa quasi impossibles d'assolir?
    • Penseu que tothom valora la bellesa d'igual manera? Coincidiu amb les vostres amigues o amics? I vosaltres sempre us sentiu igual o hi ha dies que us trobeu més afavorits o afavorides? Penseu que la bellesa física és objectiva?
    • Us passa que de vegades no trobeu guapa a una persona i amb el temps canvia la vostra percepció? Per què penseu que passa això? 
    • Penseu que una noia que es maquilla té menys autoestima que una que no ho fa? Per què si o per què no?
  • Vídeo
    Edat: Secundària

    Aquest curtmetratge documental ofereix el testimoni íntim d'amor i lluita d'un pare per lliurar la seva filla de la mutilació genital. Ens pot ajudar a sensibilitzar l'alumnat en relació aquest tema i a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres. 

    PREGUNTES PEL DEBAT:

    ABANS DEL VISIONAT: Sabeu que és la violència masclista? Em podeu dir alguna expressió d'aquesta violència? Sabeu que és la mutilació genital femenina? Sabeu que és el clítoris i per a què serveix? 

    DESPRÉS DEL VISIONAT: Per què penseu que es practica la mutilació genital?  Com penseu que es podria contribuir a erradicar aquesta pràctica? 

    La mutilació genital femenina (MGF) és el nom genèric donat a aquelles pràctiques que impliquen l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d'altres amb finalitat no terapèutica. És una pràctica d'algunes ètnies, comunitats i famílies  originàries de determinats països africans i algun d’Àsia. Tot i produir-se majoritàriament en aquests territoris, la pràctica també pot  viatjar i donar-se en  els països d’acollida o destí d'aquestes persones. Constitueix una de les formes més cruels de violència masclista que, sovint, genera complicacions físiques, psicològiques i sexuals en les dones i les nenes.

    La mutilació genital femenina és un delicte a Catalunya, com també ho és en molts països d’origen de les persones que la practiquen i on encara està estès aquest costum. Es reconeix des d’aquí que per combatre la tradició és imprescindible el treball amb la comunitat a partir de la formació, la informació i la sensibilització tenint en compte no tan sols el marc legal que protegeix les víctimes, sinó, i sobretot, els perjudicis que aquesta provoca en la salut. Trobareu més informació al Protocol d'actuacions per prevenir la mutilació genital femenina de la Generalitat de Catalunya. 

  • Enllaç
    Edat: Primària

    Aquest conte il·lustrat narra la història real d'Ibrahim Bah, que va salvar la seva filla de la mutilació genital femenina. Ens pot ajudar a sensibilitzar l'alumnat en relació aquest tema i a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres. 

    La mutilació genital femenina (MGF) és el nom genèric donat a aquelles pràctiques que impliquen l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d'altres amb finalitat no terapèutica. És una pràctica d'algunes ètnies, comunitats i famílies  originàries de determinats països africans i algun d’Àsia. Tot i produir-se majoritàriament en aquests territoris, la pràctica també pot  viatjar i donar-se en  els països d’acollida o destí d'aquestes persones. Constitueix una de les formes més cruels de violència masclista que, sovint, genera complicacions físiques, psicològiques i sexuals en les dones i les nenes.

    La mutilació genital femenina és un delicte a Catalunya, com també ho és en molts països d’origen de les persones que la practiquen i on encara està estès aquest costum. Es reconeix des d’aquí que per combatre la tradició és imprescindible el treball amb la comunitat a partir de la formació, la informació i la sensibilització tenint en compte no tan sols el marc legal que protegeix les víctimes, sinó, i sobretot, els perjudicis que aquesta provoca en la salut.  Trobareu més informació al Protocol d'actuacions per prevenir la mutilació genital femenina de la Generalitat de Catalunya. 

  • Vídeo
    Edat: Secundària

    Aquest vídeo mostra les vivències de quatre dones, que expliquen que van ser víctimes de violència masclista a diferents entorns laborals. L'assetjament laboral és una realitat que pateixen moltes dones encara avui en dia. Els passa a dones de totes les classes socials, tot i que en especial aquelles sotmeses a situacions més vulnerades. Es tracta d'un tipus de violència que té la finalitat de treure a la persona que ho pateix tot el poder i fins i tot fer-la dubtar sobre les seves capacitats.

    Ens pot ajudar a reflexionar amb l'alumnat sobre aquestes situacions i treballar les habilitats de pensament crític, empatia i gestió de les emocions i els sentiments en el marc de la prevenció de la violència de gènere. 

    Possibles preguntes pel debat:

    • Què us sembla el que expliquen aquestes dones? Penseu que això passa sovint o és una anècdota? Coneixeu algú que li hagi passat una cosa semblant?
    • Què penseu que tenien en comú els homes que les van assetjar? Penseu que se n'adonaven que estaven exercint violència? Penseu que ho feien quan hi havia altra gent davant? Per què?
    • Penseu que en general les dones tenen les mateixes pors que els homes? Per què creieu que passa això? Podeu identificar les vostres pors? Ho voleu compartir?
    • Les noies sovint han estat educades per evitar els conflictes més que els nois. Penseu que això és sempre així? Us ha passat alguna vegada que per evitar un conflicte heu fet alguna cosa que no volíeu o no us venia de gust? Voleu compartir-ho?
    • Us heu plantejat alguna vegada quins són els vostres privilegis? Quines persones tenen poder sobre vosaltres, i al revés, per quines persones el poder el teniu vosaltres? 
    • Us han fet callar en algun lloc? La persona que us ha fet callar tenia el poder? Com us heu sentit? És important ser conscient del poder que tenim i com impacta en les altres persones?
    • Sovint hi ha faltes de respecte entre les persones, i el grup fa de “cor” i no fa res per tallar-les. Què en penseu? Hem de fer alguna cosa si no ens afecta directament? Per què sí o per què no? 
  • Vídeo
    Edat: Primària

    Es pot canviar per amor? Després de tants anys intentant canviar el caràcter tancat i malhumorat de la Bèstia, la Bella es cansa i decideix sortir del conte.

    El projecte Canvia el Conte va fer aquest vídeo en col·laboració amb "Anatomía del Cactus", "BHM Producciones" i l'Institut Català de les Dones. El seu objectiu és prendre consciència sobre els mites de l'amor romàntic que hem anat interioritzant durant la nostra infància, i com aquests poden influir les futures relacions afectives i sexuals que establim. 

    Ens pot ajudar a reflexionar sobre els estereotips de gènere i els discursos que reforcen la normalització de la violència de gènere.

  • Vídeo
    Edat: Secundària

    Aquest vídeoclip mostra com la decisió d'un nen de posar-se un vestit provoca tot una sèrie de reaccions a la família i l'escola. Es tracta d'una història emotiva i amb final feliç. Mostra la realitat que han de patir moltes vegades els i les joves trans o que no segueixen la norma i que no sempre acaba tan bé.

    El vídeo promou la reflexió envers la dicotomia autoestima i protecció, ja que tot sovint sota el pretext de defensar els infants amaguem la realitat i no els permetem desenvolupar-se de forma plena.  En aquest sentit, és destacable la diferència entre les figures de la professora i la mare; mentre la primera exerceix una forma de discriminació negant i invisibilitzant el que li passa al nostre protagonista, l'altra li dona suport des del principi, afavorint que s'expressi com vulgui.

    Ens permet treballar les habilitats de l'autoestima, l'empatia i l'advocacó i defensa en el marc de la diversitat de gènere. 

    Possibles preguntes pel debat:

    • Què pensaríeu o què faríeu si un noi de la vostra escola anés vestit amb faldilla? Per què?
    • Davant aquesta situació qui us agradaria ser o com penseu que actuaríeu? Com la mare, el pare o la mestra? Per què?
    • Penseu que només a primer cop de vista podríeu saber si una persona pertany al col·lectiu LGTBI? Per què sí o per què no?
    • Sabeu que vol dir tenir l'expressió "tenir ploma"?* Què en penseu?
    • Penseu que les persones trans tenen més dificultats per relacionar-se? Pateixen més bullying? Per què?
    • Sabeu que vol dir LGTBIfòbia? Quins tipus hi ha? (transfòbia, lesbofòbia, bifòbia...) Per què penseu que existeix? 

    *La plumofobia o intolerància de génere es dona contra aquelles persones que independentment de la seva orientació sexual, expressen el gènere d'una forma no conforme als rols o expectatives que corresponen a la seva identitat com homes o dones. És el que es coneix popularment com "tenir ploma". Així doncs, els homes que no són percebuts com suficientment masculins patiran insults homòfobs, igualment que les dones que no segueixin els mandats de feminitat. 

  • Fitxer
    Edat: Primària (cicle superior) i Secundària (primer cicle)

    Aquest recurs us permetrà treballar l'habilitat  de PENSAMENT CRÍTIC i els ODS 7 (Energia assequibles i no contaminant) i 14 (Vida submarina) a partir del visionat del curt Qui diu la veritat?

    La sèrie d'activitats Investiguem habilitats i ODS amb en Hopper estan pensades per poder treballar les 10 habilitats per a la vida (OMS, 2003) i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

    Dipsalut posa de disposició dels centres que estan duent a terme el programa el recurs de teatre El cas del Dr Hopper. Està adreçat a l'alumnat de cinquè de primària. En cas que hi tingueu interès, poseu-vos en contacte amb la vostra persona de referència del "Sigues tu" o bé envieu-nos un correu a info@siguestu.cat. 

  • Vídeo
    Edat: Primària (cicle superior) i Secundària (primer cicle)

    El detectiu Hopper està a l’oficina tocant música amb un acordió, quan de sobte li arriba una carta anònima amb una notícia sobre les centrals elèctriques. Ell no acaba de saber si el que diu la carta és cert, per tant, buscarà la manera de treure les pròpies conclusions.

    Cal tenir en compte que les informacions que apareixen al vídeo no sempre han de ser certes. En la història es busca crear confusió per tal que el detectiu posi en joc el pensament crític fent recerca, qüestionant el que li arriba i buscant fonts fiables.

    Pertany a la sèrie de vídeos Investiguem habilitats i ODS amb en Hopper, que tenen dos objectius principals:

    Aquest concretament us permetrà treballar l'habilitat de PENSAMENT CRÍTIC i els ODS 7 (Energia assequibles i no contaminant) i 14 (Vida submarina).

     A la fitxa adjunta trobareu diferents propostes per fer a l'aula. Dipsalut posa de disposició dels centres que estan duent a terme el programa el recurs de teatre El cas del Dr Hopper. Està adreçat a l'alumnat de cinquè de primària. En cas que hi tingueu interès, poseu-vos en contacte amb la vostra persona de referència del "Sigues tu" o bé envieu-nos un correu a info@siguestu.cat.